Ashimoto  (2007 - 2013)

Segueixo els teus passos imperfectes, la teva bellesa fràgil, quasi trencadissa. Espurnes d'intimitat en la gran ciutat. Al voltant dels teus peus...

César Ordóñez





 



 

 





 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 




 

En aquest treball César Ordóñez ens parla de la dona i de la feminitat. Els peus, i de vegades les cames de les joves japoneses, és el camí que ha escollit per endinsar-se en un terreny subtil i poc explorat, que ens convida a reflexionar sobre la sensibilitat, la fragilitat i la bellesa de l'univers femení. I gràcies a les "reduïdes" dimensions de les obres, es reforça la proximitat i es facilita una lectura propera i pausada. Evocant conceptes com la sensualitat, la intimitat o el silenci.

Aquest país-illa anomenat Japó i en especial Tòquio, és un món de grans contrastos que conviuen en total harmonia, ple de llums i de penombres, d'insinuacions i també d'equívocs. Una barreja inopinada de sensacions que en alguns casos poden arribar a atordir l'estrany. Un escenari ple d'infinites capes que se superposen i interactuen entre elles, de petits matisos només perceptibles si s'alenteix el pas, però al mateix temps, i malgrat les aparences, d'una gran i agradable intimitat. L'expressa barreja d'imatges en color i en blanc i negre d'aquesta sèrie, d'una manera simbòlica, pretén ser un reflex d'aquesta bigarrada, rica i complexa realitat.

El títol del projecte també juga amb aquests conceptes. En l'idioma japonès, el terme ASHIMOTO no sempre és alguna cosa concreta. Es pot traduir com "pas" o "als seus peus", però el que va decidir que es convertís en el títol, és la seva traducció com a "zona al voltant dels peus". D'aquesta manera, igual que les obres, pot tenir múltiples interpretacions. Referint-se només al peu, al peu incloent el taló i una part de la cama, ... o només a un tros del peu que s'intueixi a través del plec d'un quimono.

Totes les dones que han participat en aquest projecte, fruit de trobades casuals pels carrers de Tòquio, ho van fer de forma desinteressada. El fet que moltes de les "retratades" fossin plenament conscients, no vol dir que es preparés per endavant cap escena. Potser només l'atmosfera necessària perquè l'escena brotés amb total naturalitat. Perquè una obra formi part d'aquesta sèrie, és indispensable que les situacions reflectides siguin reals i despertin en l'autor una veritable atenció emocional.

..................


CÉSAR ORDÓÑEZ O LA FORMA QUE S'INTUEIX

Per designar la realitat, el budisme fa servir la paraula sunya, que vol dir buit. També és el nom que rep el número zero. L'observador omple la realitat, que sense la seva presència estaria buida, de la mateixa manera que el matemàtic no pot treballar sense un número, el zero, que és una mena d'antítesi de número. El fotògraf César Ordóñez ens proposa un acostament a la realitat japonesa a partir del terme ashimoto, que podríem traduir com la part del peu d'una dona que s'intueix en l forma del plec d'un quimono. Però de fet ashimoto és un concepte polisèmic que també pot fer referència al peu, o a una part del peu. De la mateixa manera, les imatges que ens mostra aquest artista tenen moltes connotacions: insinuen més del que mostren, i mostren just el que necessitem per fer-nos una idea d'on vénen i cap a on van els subjectes fotografiats.

Partint del concepte de fotografia robada i després d'un minuciós treball al Japó al llarg dels darrers anys, César Ordóñez aconsegueix diferents coses. Primer, plasmar un estil clar i diferenciable, i segon, tenir un discurs propi que ens diu alguna cosa nova i que, en definitiva, ens explica una història. Estem acostumats als fotògrafs que aconsegueixen un estil propi i, de fet, aquest és un dels objectius que persegueixen la majoria d'escoles de fotografia. Malauradament l'estil propi, com a objectiu final i únic, no deixa de ser una mena de sunya, de buit, que només l'artista pot omplir amb un discurs creatiu.

Màrius Domingo

BONART nº 104 | JUNY 2008

..................


SENSUALITATS

La sensualitat no es pot maquinar, i d'aquí que el bombardeig d'imatges publicitàries que ens persegueix diàriament ens deixa cada cop més indiferents. El fotògraf César Ordóñez va viatjar a Tòquio amb la il·lusió de captar un erotisme real i natural. Serè i íntim. Autèntic. La sèrie de fotografies en blanc i negre i en color, que exposa a Barcelona, és com una capsa de píndoles de sensualitats. En les imatges apareixen peus de dones, peus calçats i ornamentats amb elegància i fantasia, sense caure en l'exuberància, que evoquen un glamur gens sofisticat i una bellesa tendre i misteriosa, pròxima i inaccessible alhora. Hi ha fotografies robades, però també moltes de consentides. L'autenticitat s'imposa: cada peu té el valor que té també per les seves pròpies imperfeccions.

María Palau

PRESÈNCIA (EL PUNT) | 30.03.2008

..................


“ASHIMOTO” de César Ordóñez

La mujer como fuente de inspiración. La metonímia como lenguaje. La asociación de ideas como generadora de nuevos conceptos. A priori, parece que podemos hablar de cualquier artista, de cualquier exposición. Nada más lejos de la realidad. Feminidad, uso de la parte por el todo, y expresión máxima de voyeurismo turista en un país lejano. Estas son las armas del artista y fotógrafo catalán César Ordóñez en la exposición Ashimoto. Los pies de la mujer como objeto de deseo, como expresión máxima de sensualidad, y como reclamo sugerente y silencioso de una mirada para nada inocente. Una interesantísima propuesta que va más allá de lo estético, jugando con nuestra mirada, nuestra mente e, incluso, con nuestros sentidos, desde el mismo título hasta la última fotografía.

Noelia Aparicio

LECOOL MAGAZINE | 06.03.2008


>>> Descarregar dossier