La intimitat  (2010 - 2011)

"intimitat: espai privat de cada persona des d'un pla físic, emocional i espiritual".






 



 

 





 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



 

 

Aquest projecte realitzat a Tòquio el 2010, planteja una reflexió sobre el valor de la intimitat. Definint "intimitat" com l'espai privat de cada persona des d'un pla físic, emocional i espiritual. I com, més enllà del que diguin les lleis, el respecte mutu per aquest "espai" és un fet possible en una societat que ho percep com un bé comú.

Segurament les primeres imatges que ens vénen al cap de capital japonesa, són de multituds aparentment caòtiques i d'autopistes urbanes que discorren impunement entre rutilants i altius gratacels. Però hi ha una altra realitat que passa gairebé desapercebuda a simple vista, on el silenci, la quietud, el respecte pels altres i per la comunitat, estan presents permanentment. Una realitat que aquest projecte vol transmetre.

 

Aquest treball no pretén ser un reflex documental de la societat toquiota, una societat complexa i polièdrica que no es pot definir a través d'una sola idea o des d'un sol punt de vista. Ni el concepte "intimitat" tal com aquí està presentat respon exactament a una característica cultural japonesa. La meva intenció ha estat utilitzar alguns aspectes d'aquesta cultura i de la ciutat de Tòquio, per plantejar una reflexió positiva i generar un debat sobre un tema que m'interessa especialment: El respecte cap als sentiments, els pensaments i el mateix espai físic vital de cada individu, en la convivència diària amb la resta d'individus de la seva societat. Potser pel moment que estem vivint, o potser pel moment de la meva vida en què em trobo, cada vegada estic més sensibilitzat davant del que podríem definir com a contaminació "sensorial" o "emocional". És a dir, les incomptables violacions o interferències que pateix cada dia el nostre "espai privat".

La idea de realitzar un projecte sobre el concepte d'intimitat tal com aquí ho plantejo, va sorgir alguns anys abans, mentre estava a Tòquio treballant en dos projectes previs: Ashimoto i Kagami. Vivint a la megalòpolis japonesa vaig experimentar un grau de "intimitat" abans inimaginable per a mi, que no té res a veure amb la idea de soledat, encara que des d'una perspectiva occidental així ens pugui semblar. El meu "espai privat" es va mantenir intacte. Ningú ho va travessar sense el meu permís. Ni un sol dia, ni un sol instant. Una sensació de pau i de serenitat em va anar captivant a poc a poc, motivant la meva tornada allà a finals de l'any 2010 per intentar expressar aquest sentiment en imatges.




Aquest projecte s'ha realitzat gràcies a la concessió l'any 2010, d'una beca d'investigació i creació en l'apartat d'arts visuals pel CoNCA  (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Generalitat de Catalunya).

.