La intimitat  (2010 - 2011)

"intimitat: espai privat de cada persona des d'un pla físic, emocional i espiritual".






 



 

 





 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



 

 

Aquest projecte –realitzat a Tòquio– té com a objectiu plantejar una reflexió sobre el concepte d’intimitat en les societats actuals. Definint "intimitat" com l'espai privat de cada persona des d'un pla físic, emocional i espiritual. I com el respecte mutu per aquest “espai”, més enllà del que diguin les lleis, és un fet possible en qualsevol societat que ho percebi com un bé comú.

Segurament algunes de les primeres imatges que ens vénen al cap de la capital japonesa, són de multituds aparentment caòtiques, o d'autopistes urbanes que discorren entre rutilants i altius gratacels. Però hi ha una altra realitat que passa gairebé desapercebuda a simple vista: on el silenci, la quietud, el respecte pels altres i per la comunitat, estan presents permanentment. Una realitat que he pres com a punt de partida, per crear les imatges d’aquest projecte.

Aquest no és un treball documental sobre la societat toquiota, ni la idea “d’intimitat" tal com aquí està plantejada, té a veure amb cap concepte japonès. He utilitzat situacions quotidianes en espais urbans, com a metàfores visuals, per representar el respecte cap als sentiments, els pensaments i l’espai físic de cada individu, en la convivència diària amb la resta de membres de la seva societat.  En oposició al que podríem definir com a contaminació "sensorial" o "emocional". És a dir, les incomptables violacions o interferències que el nostre "espai privat" pateix diàriament a la majoria de societats.

La idea de realitzar aquesta sèrie va sorgir mentre estava treballant en dos projectes previs: Ashimoto i Kagami. A la megalòpolis japonesa vaig experimentar un grau “d’intimitat” abans inimaginable per a mi. Una vivència que no està relacionada –i vull remarcar això– amb la idea de soledat, encara que per a molta gent pugui ser la lectura més fàcil de fer. Durant tot el temps que vaig estar a Tòquio, el meu "espai privat" es va mantenir intacte. Ningú el va travessar sense el meu permís. Ni un sol dia, ni un sol instant. Una sensació de pau i de serenitat em va anar envoltant dia rere dia, motivant el meu retorn, per representar amb imatges aquest sentiment viscut.

 



Aquest projecte es va realitzar gràcies a la concessió l'any 2010, d'una beca d'investigació i creació en l'apartat d'arts visuals, pel CoNCA  (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Generalitat de Catalunya).

.